Lorena González, presidenta de l’Àrea de Serveis Socials de la Federació de Municipis de Catalunya i alcaldessa de Balaguer, ha comparegut aquest matí, acompanyada de la secretària general Susanna Mérida, a la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament per aportar la seva visió amb relació a la proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo

La compareixença ha servit per oferir propostes des de la nostra entitat que puguin enriquir el text final d’aquesta llei, crucial per resoldre un problema que ens colpeix com a societat






25/09/2025

L’FMC valora positivament la iniciativa d'aquesta proposició de llei, ja que aborda una problemàtica d'extrema gravetat social. El sensellarisme és un fenomen que ha experimentat un augment incessant i accelerat, generant una preocupació també creixent en els municipis. En paraules de Lorena González, "la necessitat d'una legislació específica i transversal per a erradicar aquesta situació és inqüestionable i moralment inajornable i, en aquest sentit, des de l’FMC compartim l’objectiu de la llei; garantir drets i oferir oportunitats reals a les persones sense llar”. Ha afegit també que el text assigna un paper fonamental als ens locals en l’aplicació de les seves mesures, però que sense una dotació suficient no serà viable. Així, "reconeixem la bona voluntat i l'objectiu del text en tràmit, però tal i com està redactada, no és realista ni respecta les competències que corresponen a cada administració”.

Creiem que a la proposició de llei li falta concreció, és difusa i poc clarificadora, carregant el pes en l’atenció dels municipis. Els principals problemes que cal resoldre són un finançament inadequat, el respecte a l’autonomia local i la governança. Segons González, "els pressupostos locals ja són insuficients per als serveis socials bàsics existents i no podem assumir aquesta nova càrrega econòmica” i, per això, des de l’FMC, "exigim que el compromís de garantir les obligacions derivades de la llei, que no són poques, es concreti amb mecanismes de finançament clars, estables i suficients que vagin més enllà de la corresponsabilitat i que siguin proporcionals a la magnitud de les noves competències i obligacions que recauran sobre els ajuntaments, especialment els més petits amb menys capacitat financera”. D’altra banda, "el text imposa un model uniforme amb obligacions rígides basades en la població, ignorant la diversitat de la realitat local i les diferents necessitats de les grans ciutats i el pobles petits”; i, finalment, "en lloc de fomentar una veritable col·laboració en xarxa, la llei se centra en mecanismes de control i sancions cap als municipis, per tant, proposem la creació d'una xarxa de suport local, implementada per etapes i adaptada a les necessitats territorials”.

Com a conclusió, la Federació de Municipis de Catalunya està convençuda que una legislació ben dotada de recursos i mecanismes de coordinació efectiva pot ser la peça clau per garantir la dignitat i els drets de les persones més vulnerables de la nostra societat. El document presentat és un pas endavant, però la seva aplicació pràctica queda coixa si no es tenen en compte alguns aspectes fonamentals que, des de la perspectiva municipal, podrien enfortir la seva implementació i garantir l'èxit. "Només amb un finançament just i amb respecte a l’autonomia local i amb una governança compartida, liderada per la Generalitat i amb participació real dels municipis i del tercer sector podrem avançar junts”.