ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

L’article sosté que els sistemes d’autobusos urbans han de ser concebuts i gestionats com una infraestructura bàsica de la ciutat, amb uns estàndards de fiabilitat i comoditat comparables als del metro

Lluny, doncs, de ser un servei subsidiari o residual -tal com encara passa en moltes ciutats-, l’autobús ha de ser considerat una peça central en la mobilitat urbana, tant per la seva capacitat d’oferir una alternativa real i eficient al vehicle privat com de garantir la igualtat d’oportunitats de mobilitat






16/11/2026

Per aprofitar-ne tot el seu potencial l’objectiu hauria de ser que un ciutadà que vol utilitzar l'autobús urbà no hagi d'estar preocupat pels horaris, pel temps d'espera o per la disponibilitat de lloc. Ha de poder anar a la parada i disposar d’un servei: amb una cadència de pas que en permeti un ús pràctic i eficient, vehicles còmodes, recorreguts que responguin a les seves necessitats reals, uns trajectes ràpids (gràcies a l'existència de carrils reservats i de preferència de pas als creuaments), i parades confortables.

Quan s’aconsegueixen aquestes condicions, l’autobús deixa de ser percebut com una opció de segona i es converteix en un mitjà de transport molt competitiu, tant per la seva rapidesa com per la seva comoditat i accessibilitat. A més, ofereix un avantatge clau des del punt de vista de les polítiques municipals: la possibilitat de millorar de manera substancial la mobilitat urbana sense necessitat de grans inversions ni d’infraestructures complexes. En un context de crisi climàtica i de creixement urbà continuat, aquestes característiques converteixen l’autobús en un valuós aliat per avançar cap a sistemes de transport més sostenibles, inclusius i flexibles.