El Ministeri de l’Interior adapta la tramitació de l’asil al nou pacte europeu de migració i asil

El Ministeri de l’Interior ha dictat una instrucció per adaptar la tramitació de les sol·licituds de protecció internacional a l’aplicació plena dels reglaments europeus 2024/1348 i 2024/1351, en vigor des del 12 de juny de 2026. La norma reorganitza els procediments d’asil a Espanya i prioritza la via fronterera, el procediment accelerat i el procediment ordinari segons el cas.

La instrucció estableix que les sol·licituds presentades en frontera, després d’una entrada irregular, en desembarcaments derivats de rescats o en determinats supòsits de reubicació es tramitaran per la via fronterera d’asil. En aquests casos, l’Administració haurà d’examinar primer si la petició és inadmissible o si escau una desestimació inicial, amb resolucions molt ràpides i un termini màxim de 12 setmanes per al conjunt del procediment.

La norma també fixa que hi haurà assistència lletrada obligatòria, accés a l’assistència jurídica gratuïta i intervenció d’ACNUR amb consentiment de la persona sol·licitant. Quan la sol·licitud no encaixi en la via fronterera, es tramitarà per procediment accelerat o ordinari, i també s’aplica als centres d’internament d’estrangers.

Pot afectar els ens locals de manera indirecta, perquè els ajuntaments i altres administracions locals solen ser la primera porta d’entrada a molts serveis vinculats a l’arribada de persones migrades o sol·licitants d’asil. Això pot traduir-se en més demanda de serveis socials, empadronament, orientació administrativa, acollida i coordinació amb entitats del territori.

També pot tenir impacte en municipis amb centres d’acollida, centres d’internament, ports o zones de pas, perquè els canvis en els terminis i en el tipus de procediment poden alterar el volum i la rapidesa amb què cal donar resposta local. A més, si els procediments són més àgils, els serveis municipals poden rebre necessitats més immediates i concentrades en el temps.

En resum, no és una norma que atribueixi competències noves als ens locals, però sí que pot repercutir en la seva gestió quotidiana perquè condiciona l’atenció social i territorial a persones en situació de protecció internacional.