Reial decret llei 25/2026, de 29 de setembre, pel qual s'adopten i es prorroguen determinades mesures en el marc del Pla Integral de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà.

30/09/2026

Objecte

El Reial decret llei 25/2026, de 29 de setembre, adopta i prorroga diverses mesures del Pla Integral de Resposta a la Crisi a l’Orient Mitjà, davant la persistència de les tensions geopolítiques i del seu impacte sobre els mercats energètics. La norma s’estructura en sis capítols i incorpora mesures en matèria energètica, tributària, econòmica, agrària i pesquera, de transports i social.

Entre les principals mesures, es mantenen durant l’últim trimestre de 2026 les reduccions de l’Impost sobre Hidrocarburs aplicables als carburants, amb mecanismes de salvaguarda vinculats a l’evolució dels preus; es preveuen mesures temporals sobre el preu del gas i del butà; es prorroguen les ajudes als sectors agrari, pesquer i del transport per compensar l’increment dels costos dels combustibles; i s’introdueixen mesures de suport a la internacionalització empresarial i de caràcter social.

Les incidències més rellevants a nivell local són les següents:

1. Nova aportació econòmica als municipis afectats per determinades instal·lacions energètiques. La norma amplia l’obligació dels promotors d’instal·lacions de producció d’energia i de tecnologia hidràulica d’emmagatzematge d’abonar als municipis afectats per la construcció d’aquestes infraestructures una aportació econòmica vinculada al pressupost del projecte d’execució de les obres. Aquesta aportació té la consideració de prestació patrimonial de caràcter públic no tributari i adquireix especial força perquè la manca de pagament impedeix l’inici de les obres i comporta la suspensió de qualsevol actuació material vinculada al projecte. Es tracta, per tant, d’una afectació directa als municipis on s’implantin aquestes infraestructures, tant des del punt de vista econòmic com de la seva relació amb els promotors energètics.

2. Incidència sobre les administracions locals adherides a l’Abonament Únic de transport. La disposició addicional tercera regula el règim de les compensacions financeres del sistema d’Abonament Únic, al qual poden adherir-se voluntàriament les administracions competents en transport públic. Aquesta adhesió comporta l’adaptació dels sistemes de validació dels títols de transport, amb el cost econòmic corresponent. Precisament per compensar aquest impacte, s’estableix un sistema específic de liquidació de les compensacions a les entitats adherides. Aquestes compensacions queden, amb caràcter general, fora de la Llei general de subvencions, sens perjudici de determinades regles de reintegrament, infraccions i sancions.

Aquesta mesura pot afectar especialment ajuntaments i altres entitats o autoritats locals que gestionin serveis de transport públic i decideixin adherir-se al sistema.

3. Ampliació de les subvencions a corporacions locals afectades per fenòmens meteorològics adversos. La disposició final tercera modifica el Reial decret llei 5/2026 per ampliar les actuacions destinades a municipis afectats per determinats fenòmens meteorològics. En concret, aquestes subvencions financen la contractació per les corporacions locals de persones desocupades per executar obres o serveis d’interès general i social vinculats a les tasques de reconstrucció.

La modificació respon al fet que no s’havien inclòs inicialment tots els municipis potencialment beneficiaris i amplia la dotació en 5.573.365 euros, amb la finalitat de permetre el finançament de les contractacions de les corporacions locals corresponents. Aquesta afectació és, però, territorialment limitada als municipis expressament afectats pels episodis meteorològics previstos per la normativa, principalment a Andalusia i Extremadura, i per tant no té una incidència directa general sobre els municipis de Catalunya.

4. Efectes indirectes de les mesures energètiques i sobre el transport. Les reduccions temporals dels impostos sobre carburants i les diferents mesures destinades a contenir els costos energètics poden tenir una incidència econòmica indirecta en els ens locals, especialment en els costos associats a les flotes municipals, serveis públics, transport o equipaments. No obstant això, aquestes mesures no estableixen, amb caràcter general, noves obligacions ni competències municipals.