L'objecte d'aquesta llei (Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, publicada al BOE número 72, de 25 de març) és regular el dret que correspon a tota persona que compleixi les condicions exigides a sol·licitar i rebre l'ajuda necessària per morir, el procediment que ha de seguir-se i les garanties que han d'observar-se. Així mateix, determina els deures del personal sanitari que atengui aquestes persones, definint el seu marc d'actuació, i regula les obligacions de les administracions i institucions concernides per a assegurar el correcte exercici del dret reconegut en la llei

25/03/2021

La llei serà aplicable a totes les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que actuïn o es trobin en territori espanyol. A aquest efecte, s'entendrà que una persona jurídica es troba en territori espanyol quan tingui domicili social, seu d'adreça efectiva, sucursal, delegació o establiment de qualsevol naturalesa en territori espanyol.

La llei consta de cinc capítols, set disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.

El capítol I està destinat a delimitar el seu objecte i àmbit d'aplicació, així com a establir les necessàries definicions fonamentals del text normatiu.

El capítol II estableix els requisits perquè les persones puguin sol·licitar la prestació d'ajuda per a morir i les condicions per al seu exercici. Tota persona major d'edat i en plena capacitat d'obrar i decidir pot sol·licitar i rebre aquesta ajuda, sempre que ho faci de manera autònoma, conscient i informada, i que es trobi en els supòsits de patiment greu, crònic i impossibilitant o de malaltia greu i incurable causants d'un sofriment físic o psíquic intolerables. S'articula també la possibilitat de sol·licitar aquesta ajuda mitjançant el document d'instruccions prèvies o equivalent, legalment reconegut, que existeix ja en el nostre ordenament jurídic.

El capítol III va dirigit a regular el procediment que s'ha de seguir per a la realització de la prestació d'ajuda per morir i les garanties que han d'observar-se en l'aplicació d'aquesta prestació. En aquest àmbit cal destacar la creació de Comissions de Garantia i Avaluació que han de verificar de manera prèvia i controlar a posteriori el respecte a la llei i els procediments que estableix.

El capítol IV estableix els elements que permeten garantir a tota la ciutadania l'accés en condicions d'igualtat a la prestació d'ajuda per a morir, incloent-la en la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut i garantint així el seu finançament públic, però garantint també la seva prestació en centres privats o, fins i tot, en el domicili. Cal destacar que es garanteix aquesta prestació sense perjudici de la possibilitat d'objecció de consciència del personal sanitari.

Finalment, el capítol V regula les Comissions de Garantia i Avaluació que hauran de crear-se en totes les Comunitats Autònomes i a les Ciutats de Ceuta i Melilla als fins de la llei.

Les disposicions addicionals garanteixen que els qui sol·liciten ajuda per a morir a l'empara de la Llei, es considerarà que moren per mort natural; asseguren recursos i mitjans de suport destinats a les persones amb discapacitat; estableixen mecanismes per a donar la màxima difusió a la Llei entre els professionals sanitaris i la ciutadania i ofereixen formació contínua específica sobre l'ajuda per a morir, així com un règim sancionador. En les seves disposicions finals, es procedeix a la modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, a fi de despenalitzar totes aquelles conductes eutanàsiques en els supòsits i condicions establerts per la llei.

La llei entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació al BOE, excepte l’art. 17 (composició de les Comissions de Garantia i Avaluació de les CCAA), que entrarà en vigor l'endemà al de la seva publicació al BOE.