ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats Sostenibles
Les infraestructures verdes estan guanyant reconeixement com a solucions que permeten conciliar a la vegada l’atenció a les necessitats de la ciutadania amb el respecte (i fins i tot el benefici) per l'ecosistema i amb un estalvi per l'erari públic (acostumen a ser equipaments més econòmics de construir i de mantenir)






20/09/2021

En aquest cas el document se centra específicament amb les infraestructures verdes per prevenir inundacions, un risc que amb el canvi climàtic serà cada vegada més freqüent. Parlem de solucions com la recuperació de zones d'aiguamolls (com s'ha aplicat a San Francisco, EUA), la creació d'esculls (com s'ha fet a Quintana Roo, Mèxic) per protegir l'erosió de la costa, la recuperació dels boscos de ribera per protegir les terres circumdants al riu Rin (a Holanda), la plantació de zones boscoses per moderar les pujades del nivell dels rius (com s'ha fet a la zona de Cotswolds, al Regne Unit), o la instal·lació de sòls naturals permeables per reduir les acumulacions d'aigua (una mesura adoptada a Irlanda, a Holanda, a Suècia, etc.).

Però les característiques específiques d'aquest tipus d'infraestructures requereixen l'adopció d'una perspectiva diferent a la de les infraestructures grises, a l'hora de construir-les (acostumen a requerir períodes de posada en funcionament més llargs i majors marges d'incertesa), a l'hora de valorar-ne la rendibilitat (els beneficis acostumen a ser difusos, en diversos àmbits i difícilment quantificables) i a l'hora de dimensionar-ne l'abast espacial (sovint no poden circumscriure's estrictament als límits administratius). Totes aquestes singularitats fan més complex l'abordatge d'aquest tipus de projectes, però l'experiència acumulada demostra que els beneficis que aporten (ambientals, de qualitat de vida i de resiliència) i l'estalvi que suposen, compensen amb escreix i ràpidament les majors dificultats inicials.