Llei 19/2021, de 20 de desembre, publicada al BOE número 304, de 21 de desembre de 2021

21/12/2021

Des d'una perspectiva d'anàlisi de l'evolució del sistema de Seguretat Social, la creació de l'ingrés mínim vital constitueix una fita històrica que ve a equilibrar la configuració d'un model integrat per una doble esfera, contributiva i no contributiva, en el qual aquesta segona ha estat fins ara un element secundari. D'aquí la importància de la configuració de l'ingrés mínim vital com a prestació no contributiva de la Seguretat Social.

A partir de l'article 41 de la nostra Constitució, la doctrina constitucional concep la Seguretat Social com una «funció de l'Estat» (STC37/1994). D'un costat, el Tribunal Constitucional posa de manifest l'estreta vinculació d'aquest precepte amb l'article 1 del mateix text constitucional en el qual es reconeix el caràcter social del nostre Estat que propugna la justícia com a valor superior del nostre ordenament; així com la seva connexió amb l'article 9.2 en el qual es recull el mandat de promoció de la igualtat i de remoció dels obstacles que la dificulten.

D'un altre costat, aquesta caracterització com a funció de l'Estat suposa que la Seguretat Social ocupa «... una posició decisiva en el remei de situacions de necessitat...», amb la particularitat que la identificació de tals situacions i la manera en què s'articula la seva protecció s'ha de fer «... tenint en compte el context general en què es produeixin, i en connexió amb les circumstàncies econòmiques, les disponibilitats del moment i les necessitats dels diversos grups socials» (STC65/1987).

De l'anterior pot deduir-se la transcendència que per a la societat espanyola té l'aprovació de l'ingrés mínim vital. Perquè, més enllà de la dimensió conjuntural que una mesura com aquesta té en l'actual context de crisi provocat per la pandèmia, la nova prestació s'integra amb vocació estructural dins del nostre sistema de Seguretat Social reforçant decisivament el seu contingut com a garantia institucional «... la preservació del qual es jutja indispensable per a assegurar els principis constitucionals» (STC32/1981).

Aquesta Llei s'estructura en nou capítols, quaranta-un articles, deu disposicions addicionals, vuit disposicions transitòries, una disposició derogatòria, dotze disposicions finals i quatre annexos.

El capítol I recull les disposicions generals de l'ingrés mínim vital, regulant l'objecte, el concepte i naturalesa, així com les seves característiques.

El principal objectiu de l'ingrés mínim vital serà la reducció de la pobresa, especialment la pobresa extrema, i la redistribució de la riquesa. En assegurar un determinat nivell de renda amb independència del lloc de residència, aquesta prestació de la Seguretat Social promourà la igualtat efectiva de tots els espanyols.

El capítol II s'ocupa de l'àmbit subjectiu de l'ingrés mínim vital.

Podran ser beneficiàries de l'ingrés mínim vital les persones que visquin soles o els integrants d'una unitat de convivència que, amb caràcter general, estarà formada per dos o més persones que resideixin en el mateix habitatge i que estiguin unides entre si per consanguinitat o afinitat fins al segon grau, si bé s'estableixen excepcions per a contemplar determinats suposats, com és el cas de les persones que sense tenir vincles familiars comparteixen habitatge per situació de necessitat. En tot cas, per a tenir la condició de beneficiari, s'exigeixen una sèrie de requisits per a l'accés i el manteniment del dret a la prestació.

Es regula també la figura del titular de la prestació, que seran les persones amb capacitat jurídica que la sol·licitin i la percebin, en nom propi o en nom d'una unitat de convivència, assumint també, en aquest últim cas, la representació de la unitat de convivència.

En tot cas el dret a la prestació es configura en funció de la situació de vulnerabilitat econòmica. A aquest efecte, es considerarà que es dona aquesta situació quan la mitjana mensual del conjunt d'ingressos i rendes anuals computables de la persona beneficiària individual o del conjunt de membres de la unitat de convivència, corresponents a l'exercici anterior, sigui almenys 10 euros inferior al nivell de renda garantida per a cada supòsit previst, en funció de les característiques de la persona beneficiària individual o la unitat de convivència, requerint-se a més que el seu patrimoni, exclosa l'habitatge habitual, sigui inferior als límits establerts en aquesta Llei. Així mateix, es permet la sol·licitud de la prestació quan no es reuneixi el requisit de vulnerabilitat econòmica en l'exercici anterior, però aquesta hagi sobrevingut durant l'any en curs.

També es crea un complement d'ajuda per a la infància, que comporta una quantitat mensual per cada menor d'edat membre de la unitat de convivència en funció de l'edat. Per a percebre-ho, s'estableixen els llindars de renda i patrimoni net del 300% dels límits de l'annex I i del 150% dels límits de l'annex II, respectivament, complint amb el test d'actius de l'annex III.

Es preveu, finalment, el règim de compatibilitat de l'ingrés mínim vital amb l'ocupació, de manera que la percepció d'aquesta prestació no desincentivi la participació en el mercat laboral.

El capítol III s'ocupa de l'acció protectora.

L'ingrés mínim vital és una prestació econòmica de periodicitat mensual que cobreix la diferència entre el conjunt d'ingressos que ha rebut la llar unipersonal o la unitat de convivència durant l'any anterior i la renda garantida determinada per la llei per a cada supòsit, que es dedueix d'aplicar l'escala establerta en l'annex I d'aquesta Llei.

La renda garantida per a una llar unipersonal és l'equivalent al 100 per cent de l'import anual de les pensions no contributives de la Seguretat Social vigent a cada moment, dividit per 12. L'import de la renda garantida s'incrementa en funció de la composició de la unitat de convivència mitjançant l'aplicació d'unes escales d'increments.

L'ingrés mínim vital protegeix especialment les llars monoparentals, establint un complement de monoparentalitat del 22 per cent de la quantia mensual de la pensió no contributiva unipersonal. Així mateix, protegeix de manera més intensa a la infància, en establir escales d'equivalència per als menors superiors a les utilitzades habitualment en aquesta mena de prestacions.

Amb la finalitat de garantir un determinat nivell d'ingressos a les llars en situació de vulnerabilitat, l'ingrés mínim vital té caràcter indefinit i es mantindrà sempre que subsisteixin les causes que van motivar la seva concessió.

En aquest capítol es determinen així mateix les causes de suspensió i extinció del dret, les incompatibilitats i el reintegrament de les prestacions indegudes. D'altra banda, es defineixen els conceptes de renda i de patrimoni que es tindran en compte per al còmput dels ingressos i de la situació patrimonial, a partir de la qual cosa es determinarà el dret a la prestació de l'ingrés mínim vital.

En el còmput d'ingressos queden expressament excloses les prestacions autonòmiques concedides en concepte de rendes mínimes. Per tant, l'ingrés mínim vital es configura com una prestació «sòl» que es fa compatible amb les prestacions autonòmiques que les comunitats autònomes, en l'exercici de les seves competències estatutàries, puguin concedir en concepte de rendes mínimes, tant en termes de cobertura com de generositat. D'aquesta manera, el disseny de l'ingrés mínim vital, respectant el principi d'autonomia política, permet a les comunitats autònomes modular la seva acció protectora per a adequar-la a les peculiaritats del seu territori, al mateix temps que preserva el seu paper com a última xarxa de protecció assistencial.

Finalment, es recullen els mecanismes per a acreditar el compliment dels requisits d'accés a la prestació.

El capítol IV regula el procediment per a la sol·licitud, l'inici de la tramitació i resolució de l'ingrés mínim vital.

A fi de facilitar la presentació de la sol·licitud s'habilitaran diferents canals a la disposició dels ciutadans. Així mateix, es podran subscriure convenis amb les comunitats autònomes i entitats locals per a la presentació de les sol·licituds i iniciació i tramitació de l'expedient, per la seva proximitat i coneixement de la realitat social del seu territori.

L'Institut Nacional de la Seguretat Social serà el competent per al reconeixement i control de la prestació, sense perjudici de la possibilitat de subscriure convenis i de les disposicions addicionals quarta i cinquena. La tramitació del procediment es realitzarà per mitjans telemàtics.

El capítol V regula la cooperació entre les administracions públiques.

Es contempla la promoció d'estratègies d'inclusió de les persones beneficiàries de l'ingrés mínim vital, per part del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, a través de la Secretaria General d'Objectius i Polítiques d'Inclusió i Previsió Social en coordinació amb totes les administracions involucrades. Així mateix, es preveu la cooperació i col·laboració d'aquests òrgans amb altres òrgans de l'administració, amb comunitats autònomes i entitats locals, les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, empreses col·laboradores, incloses les empreses distingides amb el Segell d'Inclusió Social, així com entitats del Tercer Sector d'Acció Social, mitjançant la signatura de convenis de col·laboració, podent aquests convenis regir la cooperació en el procediment administratiu, en el desenvolupament d'estratègies d'inclusió o en qualsevol altre àmbit de rellevància per als fins de l'ingrés mínim vital.

També es permet que les Comunitats Autònomes puguin remetre sol·licituds d'aquesta prestació a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, a aquelles persones interessades que li atorguin el seu consentiment, com a llit per a la iniciació del procediment de sol·licitud de l'Ingrés Mínim Vital.

La llei regula la Comissió de seguiment de l'ingrés mínim vital, com a òrgan de cooperació amb les comunitats autònomes i entitats locals en matèria d'inclusió, així com el Consell consultiu de l'ingrés mínim vital, com a òrgan de consulta i participació amb les entitats del Tercer Sector d'Acció Social i les organitzacions sindicals i empresarials.

El capítol VI determina el règim de finançament de l'ingrés mínim vital, que es realitzarà a càrrec de l'Estat mitjançant la corresponent transferència als pressupostos de la Seguretat Social.

Els capítols VII i VIII estableixen, respectivament, el règim d'obligacions i el d'infraccions i sancions.

L'economia informal perjudica tant les persones que treballen d'aquesta manera, que en determinats moments de la seva vida es trobaran sense la protecció social necessària per la falta de cotització prèvia, com a la societat en el seu conjunt per la menor recaptació impositiva i, per tant, el minvament de la capacitat de l'Estat per al desenvolupament de les polítiques públiques.

L'ingrés mínim vital, en ser compatible amb els rendiments del treball i estar acompanyat d'un mecanisme incentivador a l'ocupació, així com de les obligacions dels beneficiaris de participar en les estratègies d'inclusió que promogui el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i de figurar corn demandants d'ocupació en cas de no treballar, brindarà l'oportunitat d'incorporar-se a l'economia formal a persones i col·lectius que tradicionalment han treballat fora d'aquest àmbit. La incorporació al treball formal i el gaudi dels beneficis socials i econòmics que això suposa actuarà en molts casos com a barrera per a la volta d'aquestes persones a l'economia informal, amb els beneficis individuals i col·lectius que això comporta per a la societat en el seu conjunt.

En el cas del treball per compte d'altri, l'economia informal no seria possible sense la col·laboració necessària d'aquells empresaris que, amb aquesta manera d'actuar, persegueixen eludir impostos i reduir els costos laborals de la seva activitat. Per aquest motiu, la lluita contra l'economia informal ha de desenvolupar-se en un doble àmbit: tant pel costat dels treballadors, com pel costat dels empresaris que ostenten en aquesta ocasió la figura del cooperador necessari, sense la qual la infracció no seria possible. Per tant, la reducció de l'economia informal requereix necessàriament de l'equiparació de l'autor de la infracció amb el cooperador necessari, en aquest cas l'empresari, a l'hora d'imposar la sanció.

En aquest sentit, la llei estableix que tant les persones titulars i beneficiàries del dret que hagin comès la infracció, com aquelles altres que haguessin cooperat en la seva comissió, seran responsables de les infraccions tipificades en la llei.

Així mateix, i amb idèntica finalitat, s'estableixen sancions accessòries com l'extinció del dret o la impossibilitat de resultar beneficiari a futur, sense perjudici del necessari reintegrament de les quantitats indegudament percebudes, per als casos de falsejament, ocultació fraudulenta de canvis en la situació o qualsevol altra actuació fraudulenta que donin lloc a l'accés indegut a la prestació, al seu manteniment o a un augment indegut del seu import.

El capítol IX regula el règim de control financer d'aquesta prestació.

La disposició addicional primera inclou un mandat a regular reglamentàriament el Segell d'Inclusió Social, amb el qual es distingirà a aquells ocupadors de beneficiaris de l'ingrés mínim vital que contribueixin al trànsit dels beneficiaris de l'ingrés mínim vital des d'una situació de risc de pobresa i exclusió a la participació activa en la societat.

La disposició addicional segona preveu la inclusió de les prestacions de l'ingrés mínim vital en el Registre de Prestacions Socials Públiques.

La disposició addicional tercera regula el crèdit extraordinari en el Pressupost del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions per a finançar l'ingrés mínim vital en l'exercici 2020.

La disposició addicional quarta contempla l'estudi per part del Govern de la celebració de convenis amb comunitats autònomes que contemplin fórmules de gestió de la prestació.

La disposició addicional cinquena regula l'aplicació de la llei en els territoris forals, en atenció a l'especificitat de les Hisendes Forals. Així, es contempla que aquests territoris assumeixin les funcions i serveis que la Llei atribueix a l'Institut Nacional de Seguretat Social i es preveu que, mentre no s'assumeixin aquestes funcions, se signi un encàrrec de gestió.

La disposició addicional sisena habilita a la persona titular de la Direcció General de l'Institut Nacional de la Seguretat Social per a aprovar els models normalitzats que han d'emplenar els serveis socials i Entitats del Tercer Sector d'Acció Social per a certificar els requisits que la llei els habilita respecte dels sol·licitants de la prestació.

La disposició addicional setena eximeix del pagament dels preus públics per serveis acadèmics universitaris per a la realització d'estudis conduents a l'obtenció de títols de caràcter oficial als beneficiaris de la prestació.

La disposició addicional octava eximeix del pagament de preus públics per l'expedició del Document Nacional d'Identitat als menors de 14 anys integrats en una unitat de convivència que sol·liciti la prestació de l'Ingrés Mínim Vital.

La disposició addicional novena estableix un procediment especial de reintegrament de renda mínima autonòmica indegudament percebuda amb motiu del reconeixement de la prestació econòmica de l'Ingrés mínim vital.

La disposició addicional dècima regula el reconeixement del complement d'ajuda per a la infància als beneficiaris de l'assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per cent.

La disposició transitòria primera determina la prestació transitòria de l'ingrés mínim vital fins al 31 de desembre de 2022, per als beneficiaris de l'assignació econòmica per fill o menor a càrrec, sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per cent, que compleixin determinats requisits i l'assignació econòmica dels quals sigui inferior a l'import de la prestació de l'ingrés mínim vital.

A partir del 31 de desembre de 2022, els beneficiaris que mantinguin els requisits que van donar lloc al reconeixement de la prestació transitòria, passaran a ser beneficiaris de l'ingrés mínim vital. Apreciant-se en aquests moments circumstàncies d'extraordinària necessitat derivades de la crisi sanitària que requereixen la seva cobertura urgent, l'Institut Nacional de la Seguretat Social reconeixerà la prestació transitòria d'ingrés mínim vital als actuals beneficiaris de la prestació econòmica per fill o menor a càrrec del sistema de la Seguretat Social que reuneixin determinats requisits. Per a la comprovació d'aquests requisits, de manera extraordinària, com a excepció a l'article 95.1 k) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, no es considerarà necessari recaptar el consentiment per a la tramitació de la prestació econòmica per fill o menor a càrrec, mentre la prestació transitòria d'ingrés mínim vital suposa una millora en aquesta.

La disposició transitòria segona regula el dia a partir del qual podran presentar-se sol·licituds i el moment a partir del qual s'esdevingui la prestació.

La disposició transitòria tercera preveu que, fins al 31 de desembre i amb caràcter excepcional, el control sobre el reconeixement del dret i de l'obligació dels expedients de la prestació no contributiva d'ingrés mínim vital serà exclusivament la de control financer permanent.

La disposició transitòria quarta recull l'exempció del pagament de preus públics per serveis acadèmics universitaris.

La disposició transitòria cinquena es refereix al finançament de l'ingrés mínim vital durant 2020.

La disposició transitòria sisena regula la integració de la prestació per fill o menor a càrrec en la prestació de l'ingrés mínim vital. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei no podran presentar-se noves sol·licituds per a l'assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per cent, sense perjudici que les persones beneficiàries que a 31 de desembre de 2020 no compleixin els requisits per a ser beneficiaris de l'ingrés mínim vital podran exercir el dret d'opció per a tornar a l'assignació econòmica per fill o menor a càrrec del sistema de la Seguretat Social.

Així mateix, es precisa el règim transitori aplicable a les persones beneficiàries de l'assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per cent.

La disposició transitòria setena estableix la col·laboració de les Entitats del Tercer Sector d'Acció social en la gestió de la prestació d'Ingrés Mínim Vital, mitjançant la possibilitat d'acreditar determinades circumstàncies dels sol·licitants de la prestació.

La disposició transitòria vuitena es refereix als procediments iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present Llei.

La disposició derogatòria única disposa la derogació de quantes normes s'oposin al que es disposa en la present Llei.

La disposició final primera modifica el Reial decret 397/1996, d'1 de març, pel qual es regula el registre de prestacions socials públiques, a fi de que s'incorpori des del moment de la seva posada en marxa la prestació econòmica de l'ingrés mínim vital.

La disposició final segona modifica la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, per a incloure la prestació de l'ingrés mínim vital dins de la relació de crèdits inclosos en els Pressupostos de la Seguretat Social que es consideren ampliables en la quantia resultant de les obligacions que es reconeguin i liquidin.

La disposició final tercera modifica el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, per a incloure a les persones beneficiàries de l'ingrés mínim vital entre les persones que es troben exemptes de l'aportació dels usuaris a la prestació farmacèutica ambulatòria.

La disposició final quarta modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, a fi d'incloure la prestació de l'ingrés mínim dins de l'acció protectora del sistema de la Seguretat Social i d'incorporar les necessàries obligacions de facilitació de dades per al reconeixement, gestió i supervisió de la prestació per part del Ministeri d'Hisenda, comunitats autònomes, diputacions forals, Ministeri de l'Interior, mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, Institut de Majors i Serveis Socials i organismes competents autonòmics. Així mateix, se suprimeix l'assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33 per cent, perquè aquesta prestació s'integrarà en l'ingrés mínim vital.

La disposició final cinquena modifica la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2018, per a la creació de la Targeta Social Digital, amb l'objectiu de millorar i coordinar les polítiques de protecció social impulsades per les diferents administracions públiques.

La disposició final sisena pretén incentivar la participació de les entitats locals en la iniciació i instrucció del procediment de l'ingrés mínim vital, possibilitant que les despeses que es derivin del desenvolupament d'aquestes funcions es puguin finançar amb càrrec al superàvit previst al tancament de l'exercici, i preveient que a l'efecte de determinar en relació amb l'exercici 2020 la situació d'incompliment de les regles d'estabilitat pressupostària es tindrà en consideració, amb caràcter excepcional, si aquella ha estat causada per aquestes despeses.

La disposició final setena autoritza el Govern per a actualitzar els valors, escales i percentatges d'aquesta Llei, quan, atesa l'evolució de les circumstàncies socials i econòmiques i de les situacions de vulnerabilitat, així com a les avaluacions periòdiques de l'AIReF, s'apreciï la necessitat d'aquesta modificació amb la finalitat que la prestació pugui mantenir la seva acció protectora dirigida a prevenir el risc de pobresa, aconseguir la inclusió social i suplir les mancances de recursos econòmics per a la cobertura de necessitats bàsiques.

La disposició final octava recull la clàusula de salvaguarda per a la modificació que s'efectua del Reial decret 397/1996, d'1 de març, pel qual es regula el registre de prestacions socials públiques, amb la finalitat que l'ingrés mínim vital s'incorpori en aquest registre des del moment de la seva posada en marxa.

La disposició final novena recull una modificació de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la Jurisdicció social.

La disposició final dècima estableix el títol competencial i la disposició final onzena introdueix una habilitació per a desenvolupament reglamentari.

Finalment, la disposició final dotzena determina l'entrada en vigor de la Llei, que tindrà lloc el mateix dia 1 de gener de 2022.