ODS número 3: Salut i Benestar i ODS número 10: Reducció de les Desigualtats

Amb una cultura professional dominada per un model de ciutat productiva els urbanistes han tendit, tradicionalment, a prioritzar les necessitats dels consumidors, dels treballadors i dels adults. En canvi, les necessitats d’altres col·lectius com els infants, els joves, les dones o les persones grans han acostumat a rebre una atenció secundària.






23/11/2022

Per corregir aquesta inèrcia cal deixar de veure els espais públics únicament com un espai de pas, de consum o d'aparcament donant-li també funcions educatives, lúdiques i socials. I això passa per invertir en instal·lacions i equipaments, però també per organitzar activitats obertes, per implicar les comunitats en les decisions urbanístiques i per impregnar totes les intervencions en matèria d'espai públic dels següents criteris: promoure el desenvolupament saludable dels infants, assegurar l'accessibilitat universal, crear un espai públic dinàmic i inclusiu, i afavorir un impacte positiu transversal (negocis, propietaris d'habitatges i residents).

Per tal que aquest enfocament no es quedi en un pla teòric és igualment important avaluar de manera periòdica que els espais públics de la ciutat compleixin amb aquestes funcions aplicant un sistema d’indicadors qualitatius i quantitatius com ara: evolució del número d’usuaris i del tipus d’usuaris, dificultats d’accés per part d’algun col·lectiu, durada de l’estada, diversitat social/cultural/generacional, impacte de l’espai sobre els negocis i el valor dels habitatges del voltant, etc.