ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Ja sigui per la impossibilitat de canviar de vehicle, per manca de domini de les eines digitals o per dificultats per utilitzar els nous mitjans de micromobilitat, la transició de la mobilitat urbana cap a models més sostenibles pot provocar que molts col·lectius en quedin exclosos a causa de les dificultats per accedir-hi
Aquest és un risc que les ciutats no es poden permetre si volen garantir una transformació de la mobilitat socialment justa, generalitzada i amb el màxim de suport de l'opinió pública






24/07/2023

Les lliçons apreses amb els més de 50 projectes de mobilitat urbana desenvolupats en el marc del programa comunitari INCLUSION han permès identificar 8 principis clau per maximitzar la inclusivitat social d'aquest tipus de processos, que són:

- L'accessibilitat: vehicles i estacions han de ser accessibles a tothom, incloent els col·lectius amb alguna discapacitat física o psíquica. Estocolm, per exemple, ha adaptat els dispositius de validació dels títols de transport perquè siguin universalment accessibles.

- L'assequibilitat: el preu dels serveis de transport no pot ser un obstacle per accedir-hi i, per tant, cal preveure ajudes o exempcions per als col·lectius més vulnerables. En aquest aspecte es pot esmentar l'exemple de Londres, que ofereix un passi de transport gratuït a totes les persones amb discapacitat.

- La comoditat: els nous serveis han de ser fàcils d'utilitzar, confortables, amb sistemes d'informació sobre horaris i recorreguts fàcilment consultables, etc. En aquest sentit l'app Aira utilitza dispositius de realitat augmentada per facilitar l'ús dels transports públics a persones amb deficiències visuals.

- L'eficiència: els nous sistemes de transport han de ser energèticament eficients, ràpids i facilitar la intermodalitat. En aquest punt mereix ser destacat el cas de la ciutat de Limburg (Holanda), que ha posat en marxa un servei de minibús a demanda que facilita la connexió de zones mal comunicades amb les línies de transport públic.

- L'empoderament: cal facilitar al màxim l'autonomia en l'ús dels mitjans de mobilitat urbana, fent-los molt intuïtius, accessibles a tothom, i oferint tallers i cursos de formació als col·lectius que ho necessitin. Com a aplicació d'aquest principi es pot esmentar el servei de taxi per a dones i conduïts per dones "She taxi", de la ciutat índia de Kerala.

- El suport: cal preveure sistemes d'ajuda per a col·lectius amb necessitats especials o per a situacions en què pugui ser necessària. Un bon exemple d'aquest principi són els cursos de formació per atendre a persones amb necessitats especials que s'ofereixen a treballadors/es de transport públic d'Alemanya, Nova Zelanda o Regne Unit.

- La igualtat de gènere: cal posar una atenció especial perquè les noves opcions de transport siguin inclusives també des de la perspectiva de gènere. Sobre aquest aspecte es pot esmentar l'aplicació Wher App (utilitzada a Itàlia i el Regne Unit), on les dones i les nenes poden qualificar els carrers o els transports públics segons la seva percepció de seguretat.

- La seguretat: cal preveure mesures per maximitzar la seguretat (real i percebuda), com ara la il·luminació, un disseny adequat d'estacions i vehicles, sistemes de vigilància, botons d'emergència, càmeres, etc.

A l'hora d'incorporar aquests 8 principis en els projectes urbans de transformació de la mobilitat cal destacar la participació ciutadana, les noves tecnologies i la implicació de voluntaris com a eines que s'han demostrat molt efectives i que a la vegada contribueixen a reforçar la conscienciació de la població.