ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 15: Vida terrestre

El desenvolupament de les ciutats ha seguit una lògica d'allunyament i de pèrdua de consciència sobre la importància de la natura

Aquest divorci, tal com s'està demostrant de manera dramàtica en la darrera dècada, no només té implicacions a nivell mediambiental sinó també de seguretat, de salut pública, de qualitat de vida i de costos econòmics






08/05/2025

Els espais verds i blaus són grans infraestructures naturals que ofereixen serveis de gran valor: capturen carboni, absorbeixen escalfor, regeneren la qualitat de l'aire i prevenen d'inundacions. Per tant tenen un paper essencial en el benestar de la població i especialment en el dels residents de les ciutats.

Urbà i natura no poden ser, com fins ara, conceptes antagònics sinó que han d'estar integrats. I més en un context com l’actual de crisi climàtica. Això passa, d’una banda, per aprofitar fins a l'últim racó de la ciutat (teulades, parcs, zones periurbanes, jardineres en les avingudes...) per preservar-hi o habilitar-hi espais naturals i, de l’altra, per deixar de veure els animals i les plantes com una amenaça per l'estil de vida urbà.