ODS número 1: Fi de la Pobresa i ODS número 10: Redacció de les Desigualtats

No és cap novetat afirmar que la pobresa acostuma a tenir més d’una causa (manca de formació, atur de llarga durada, renda baixa, antecedents delictius, situació immigratòria irregular, patir una discapacitat, ser família monoparental, complexitat del barri, addiccions, etc.) i a provocar conseqüències en diverses esferes vitals (exclusió social, inestabilitat residencial, abandonament prematur dels estudis, mala alimentació, dificultats d'accés al mercat laboral, etc.)






16/01/2026

Aquesta combinació de causes i conseqüències múltiples provoca una espiral de la que és molt difícil sortir sense un suport integral i de proximitat. La realitat, però, és que no sempre les institucions públiques ofereixen una resposta d'aquest tipus; en molts casos i/o en molts serveis l'existència de "compartiments estancs" entre els diferents departaments (serveis socials, habitatge, salut, educació, etc.) i d’una cultura organitzativa en la que predomina la visió top-down, ho fa molt difícil.

Les conclusions d'aquest informe destaquen, doncs, la necessitat que els ajuntaments apostin per nous models d'intervenció contra la pobresa:

- Transversals: en els que intervinguin els diferents serveis públics/departaments que puguin contribuir a combatre els diferents factors de desavanatge.

- Sostinguts en el temps.

- Que actuïn a nivell familiar: sobre els diferents membres de la família amb dificultats.

- Que s’implementin a escala comunitària: millorant les condicions del barri i oferint els serveis des de la proximitat.

- Que impliquin els propis destinataris a l'hora de dissenyar les estratègies de suport.

Aquest canvi de paradigma no només representa un pas endavant en l’efectivitat de la lluita contra l’exclusió social sinó que també permet optimitzar els recursos destinats a aquesta finalitat, combatre la pobresa des de l’acció reactiva i preventiva, i dignificar l’atenció que s’ofereix -evitant l’estigmatització de les famílies ateses-.