ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

L'impacte del canvi climàtic sobre la salut pública és una preocupació creixent per a tots els governs dels països europeus, i l'àmbit metropolità de Barcelona no n'és una excepció. De fet aquesta és una zona en la que, segons l'índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), prop de mig milió de persones viu en espais vulnerables a la calor

Conscients d’aquest fet, ja fa anys que per reduir els riscos associats a aquest increment de la temperatura els governs locals, metropolità i autonòmic estan desplegant mesures d'adaptació i de prevenció, des de serveis d'informació fins a iniciatives de rehabilitació de l’habitatge, passant per plans de naturalització de les ciutats, de generació d’espais d’ombra o iniciativa d’habilitació de refugis climàtics (que inclouen tant equipaments climatitzats com espais urbans exteriors on poder alleujar-se de la calor)






19/02/2026

Malgrat aquests esforços la insuficiència d’indicadors i de mecanismes d’anàlisi d'impacte fa molt difícil conèixer l'efectivitat d'aquestes mesures i afavorir la innovació. Omplir aquest buit d'informació és precisament l'objectiu d'aquest estudi, que es nodreix de l'anàlisi dels resultats de l’enquesta AMB-CALOR 2023 i de les aportacions recollides en dos tallers amb la participació de col·lectius vulnerables (Taller amb dones migrants de Trinitat Vella i Taller de gent gran de Sant Ildefons).

En conjunt, les dades obtingudes revelen que:

- Un 30,7% de les persones enquestades declaren que no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada durant l’estiu i un 19,3% durant els mesos freds.

- La població metropolitana que viu en zones amb elevada vulnerabilitat al canvi climàtic està àmpliament preocupada pels episodis de calor extrema. El gènere, l’edat, el nivell d’estudis, l’estat de salut, les situacions de pobresa energètica i la presència d’infants a la llar influeixen en la preocupació de la població pel risc de calor extrema, especialment pel que fa als efectes en les seves vides.

- Els espais quotidians en què es percep una major intensitat de calor són els centres urbans de la ciutat o del barri, els recorreguts diaris a peu o en bicicleta, i a casa durant el dia i la nit.

- En termes de salut, l’augment de la temperatura ha provocat problemes comuns a pràcticament el 50% de les persones enquestades, com són la dificultat per conciliar el son i més cansament. Un 25% han reportat dificultats per concentrar-se i més ansietat o malestar emocional, i un 20% noten l’inflament de les extremitats. Símptomes com l’empitjorament de malalties prèvies i els mals de cap o migranyes han estat reportats per un 10% part de les persones enquestades.

- Les dones, les persones amb pitjor percepció del seu estat de salut i amb menys ingressos tendeixen a patir més tots els efectes de la calor en la salut. Així mateix, els grups més joves són els que més efectes reporten, probablement lligat a una percepció subjectiva del risc més elevada. Les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat o dependència (malalties cròniques, precisen atenció, etc.) també pateixen en major mesura els efectes de la calor en la salut analitzats.

- Factors socials i contextuals, com la soledat, les xarxes socials de les que es disposa, el grau de mobilitat i de dependència, les condicions de l’habitatge i les condicions laborals, condicionen de manera molt significativa les vivències de la calor i la capacitat per adaptar-s’hi.

D'aquests resultats es desprèn que, tot i que hi ha una preocupació general pels riscos dels episodis de calor extrema i que l’adopció de mesures d’adaptació és força àmplia, hi ha marge de millora en la informació de la que disposa la població sobre com minimitzar els efectes d’aquest fenomen, sobretot tenint en compte les previsions de major freqüència i intensitat dels episodis calorosos. Per altra banda, les desigualtats que es detecten en el coneixement dels riscos, els efectes sobre la salut i els programes i les ajudes públiques existents, posen de manifest:

1.- La importància d'adequar les polítiques d'adaptació al canvi climàtic a les necessitats específiques de cada territori i barri.

2.- La necessitat de focalitzar-les als col·lectius i els territoris més vulnerables.