ODS número 10: Reducció de les Desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

L’augment continuat dels preus de l’habitatge està convertint aquest bé de primera necessitat en un recurs inaccessible per a una part creixent de la població, almenys en les formes de tinença tradicionals -compra o lloguer-

Aquesta situació genera conseqüències negatives no només en l’àmbit individual sinó també en el social i l’econòmic, i explica que la qüestió residencial ocupi un lloc central en l’agenda de la majoria de governs locals






18/05/2026

En aquest context, les formes de tinença no convencionals emergeixen com una alternativa més assequible, flexible i socialment inclusiva d’accés a l’habitatge. Models com les cooperatives d’habitatge, el cohabitatge, la cessió d’ús o el dret de superfície, en operar fora del mercat immobiliari especulatiu, contribueixen a frenar l’espiral de preus i a democratitzar l’accés residencial.

Els governs, sobretot els municipals, tenen un paper clau a l'hora de facilitar i promoure aquestes noves fórmules de tinença, com a part de la solució a la crisi de l’habitatge, ja sigui establint regulacions que les afavoreixin, cedint terrenys, establint incentius i divulgant-ne l'existència com a oportunitat per disposar d'un habitatge.