ODS número 4: Educació de Qualitat, ODS número 10: Reducció de les Desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Està àmpliament demostrada la influència del lloc de residència en el desenvolupament dels infants; l'entorn on creix un nen/a pot esdevenir una font d'experiències, d'aprenentatge i de socialització o pot esdevenir un obstacle per al seu procés de desenvolupament






20/07/2026

Basant-se en la informació dels 358 municipis de 75 països que han sol·licitat participar al programa "Urban95 Academy" (un programa de la London School of Economics per a la formació i l'intercanvi de coneixement entre governs locals) l'informe identifica quatre grans factors que fan que un entorn urbà se situï en un o altre escenari:

- Qualitat de l'espai físic: la disponibilitat d’espais públics segurs i accessibles per a la infància és un dels elements clau per configurar una ciutat educadora. Moltes ciutats no disposen de suficients parcs, zones verdes o espais de joc adaptats als més petits i, en molts casos, el procés d’expansió urbana i de densificació tendeix a reduir-los encara més, limitant les oportunitats de joc i de socialització.

- Mobilitat urbana: la majoria de ciutats continuen estant majoritàriament dissenyades per al trànsit motoritzat. Les voreres en mal estat, la manca de carrils bici segurs i el disseny de carrers poc pensat per a la mobilitat a peu dificulten la llibertat de moviments dels infants i els desplaçaments diaris de les famílies. Això, a més, agreuja la desigualtat d'accés a serveis essencials com escoles, centres mèdics i espais comunitaris.

- Integració de la infància en la presa de decisions sobre polítiques urbanes: és molt habitual que els governs municipals no tinguin en consideració les necessitats específiques dels infants a l’hora de planificar polítiques i projectes urbans. La infància és vista com una qüestió exclusiva dels departaments de salut i educació en lloc de ser un element transversal en totes les polítiques de planificació urbana. En canvi, els (pocs) governs que inclouen les necessitats dels infants, o fins i tot els fan partícips, a l'hora de prendre decisions sobre el futur de la ciutat, són els que creen les condicions per tenir ciutats més humanes i més adaptades a les necessitats de tota la ciutadania.

- Desigualtat social i econòmica: en moltes ciutats la segregació socioeconòmica continua condicionant la disponibilitat i la qualitat d’infraestructures infantils, com escoles bressol, zones de joc i serveis de suport a la criança. Aquesta situació cronifica les desigualtats i les diferències en les oportunitats de futur entre infants.

Tot plegat posa de manifest el valor de comptar amb una planificació urbana inclusiva, holística i orientada als col·lectius més vulnerables. D'aquesta manera, no només tindrem una ciutat amable amb els infants i les famílies, sinó que contribuirem a la creació de comunitats més saludables, equitatives i sostenibles en benefici de tothom.