ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures, ODS numero 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

Una part sorprenentment extensa de l’espai públic de les ciutats -fins a un terç- es destina a aparcar cotxes. És un fet sovint invisible per a la ciutadania, però que condiciona profundament la forma urbana, el cost de l’habitatge, la qualitat de l’aire i, fins i tot, la seguretat viària

Davant d’aquest impacte silenciós però immens de la dependència del cotxe, cada vegada més ciutats comencen a qüestionar el model tradicional de Mobilitat intraciutat i a impulsar reformes ambicioses






13/10/2026

El text explica com les polítiques tradicionals d’aparcament han tingut molts efectes contraproduents i han provocat un ús ineficient de l'espai urbà: reforçant la dependència del cotxe, dispersant la ciutat, consumint molt d'espai públic infrautilitzat, dificultant la rehabilitació d’edificis històrics, i encarint el cost de l’habitatge i dels serveis. I tot plegat, moltes vegades per a construir més places de les que realment es necessiten.

A partir de set estudis de cas -San Pedro Garza García, Beijing, Nova Zelanda, Ciutat de Mèxic, Minneapolis, Atlanta i São Paulo- el document mostra que les reformes són possibles i en contextos molt diversos: des de municipis petits i molt dependents del cotxe fins a megaciutats amb sistemes de transport complexos. En tots els casos l'eliminació o la reducció de les normes de mínims de places d’aparcament als edificis junt amb la disminució d'aparcaments en superfície ha permès reduir costos per als promotors, impulsar habitatge més assequible, recuperar espai per a usos més productius i disminuir la circulació de vehicles privats.

Les experiències analitzades revelen alguns factors d’èxit comuns a l’hora d’abordar aquest tipus d’iniciatives, com són: disposar de voluntat política, comunicar les reformes amb un llenguatge que connecti amb les preocupacions quotidianes de la gent, recolzar-se en dades locals per explicar el "per què” i el "com”, i vincular les reformes a objectius tangibles com la seguretat viària, la qualitat de l’aire o l’accés a l’habitatge. També es destaca la importància d’acompanyar els canvis amb polítiques complementàries que facilitin la via dels ciutadans i les ciutadanes com la millora del transport públic, la creació d’infraestructura ciclista o l'aposta per barris multifuncionals.

Els múltiples i valuosos beneficis d’aquest canvi de model expliquen que s’estigui convertint en una aposta cada vegada més estesa, no només com a oportunitat per fer un ús més racional i equitatiu de l’espai urbà, sinó també per avançar cap a ciutats més productives i sostenibles.