ODS número 11: Ciutats i Comunitats Sostenibles i ODS número 16: Pau, Justícia i Institucions Sòlides
Una de les coses que ha demostrat la crisi de la COVID-19 és que la composició demogràfica de la població és una variable a tenir en compte a l’hora de dissenyar les polítiques públiques municipals. Amb la pandèmia les persones grans tenien unes necessitats molt diferents de les dels infants i, per tant, la composició demogràfica del municipi ha condicionat molt el tipus de polítiques que s'havien de planificar i on s'havien d’aplicar






11/02/2021

Això és extrapolable a molts altres àmbits d'intervenció: els barris amb predomini de famílies amb infants necessiten més places amb gronxadors, llars d'infants, escoles i connexions dels transports públics amb les zones amb llocs de treball, que els barris amb predomini de persones grans on és més "rendible" invertir en centres de dia, serveis d'assistència social o aparells per fer exercicis en els espais públics.

Queda clar, doncs, que per maximitzar el valor de la despesa pública i l’efectivitat de les polítiques implementades, conèixer la composició demogràfica de cada barri és una informació essencial en la mesura que permet adequar l’actuació pública a les necessitats específiques de cada comunitat i preveure les necessitats futures.