ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures
La provisió d'infraestructures afecta d'una manera molt directa la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes i l’activitat econòmica, consumeix molts recursos públics i, una vegada construïdes, són difícilment reversibles. Tots aquests factors fan que sigui un àmbit de decisió i de planificació amb el que cal ser especialment curós i prudent






28/06/2021

En el cas espanyol, malgrat que la dotació d'infraestructures està per sobre de la mitjana europea, el seu manteniment és clarament millorable i s'han realitzat grans inversions en obres de dubtosa rendibilitat social. Successius governs han anat promovent infraestructures ignorant en moltes ocasions els criteris d’utilitat que han de guiar la planificació i el finançament d'aquestes infraestructures, construint elefants blancs i retardant l'aplicació dels principis econòmics que la Comissió Europea recomana: 1) el pagament per ús i 2) el que contamina paga.

Per evitar noves ineficiències i despeses innecessàries als contribuents cal modificar el cicle complet de presa de decisions en aquesta matèria en tots els nivells de govern: reforçant la planificació, separant les tasques d'avaluació econòmica i de selecció de projectes de l'àmbit polític mitjançant la creació d'agències independents, i establint l'obligatorietat d'aprovar només projectes que superin un llindar mínim de rendibilitat social.

Així mateix, cal establir, sempre que sigui possible, tarifes i peatges per ús que reflecteixin els costos reals dels serveis, que incloguin tant els costos directes com les externalitats que generen.

També és essencial prioritzar el manteniment de les infraestructures existents (per tal de preservar-ne la utilitat i amortitzar-les al màxim) davant de la planificació de nous projectes.

I finalment és molt recomanable modificar en profunditat el sistema de participació privada amb un repartiment més eficient dels riscos entre els diferents agents, de manera que s’asseguri el màxim valor de la despesa.