Reial decret llei 29/2021, de 21 de desembre, publicat al BOE número 305, de 22 de desembre de 2021

22/12/2021

Mitjançant aquest reial decret llei s'adopten mesures urgents en l'àmbit energètic tendents a eliminar les barreres normatives que impedeixen o dificulten un desplegament accelerat de la mobilitat elèctrica, l'autoconsum o les energies renovables innovadores, la qual cosa permetrà l'execució eficaç i diligent dels fons del PRTR i la consecució dels objectius fixats en el marc estratègic d'energia i clima, mobilitzant inversions, creant ocupació i anticipant els beneficis de la transició cap a un model econòmic i social més sostenible.

En particular, aquest reial decret llei facilitarà l'aplicació i desplegament de les línies d'actuació incloses en el «Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) d'Energies Renovables, Hidrogen Renovable i Emmagatzematge» aprovat pel Consell de Ministres amb data 14 de desembre de 2021.

- Mobilitat elèctrica:

En relació amb la mobilitat elèctrica, s'actua sobre un dels aspectes més crítics per al seu desplegament: el desenvolupament de la infraestructura de recàrrega pública, en particular aquella d'alta capacitat, que eviti la sensació de «ansietat d'autonomia».

En aquest context és necessari promoure amb urgència mesures que facilitin el desplegament de punts de recàrrega a l'entorn de les principals vies de comunicació incloent les carreteres de l'Estat. Per a això, com a primera mesura, es facilita el règim d'autoritzacions d'aquests punts en els terrenys confrontants a aquestes carreteres, en unes determinades condicions i sempre que es garanteixi la seguretat viària, la qual cosa es duu a terme mitjançant una modificació de l'article 28 de la Llei 37/2015, de 29 de setembre, de carreteres.

Aquesta modificació, al seu torn, obre pas a l'establiment de les obligacions concretes i els terminis per a la instal·lació de punts de recàrrega d'alta capacitat, previstes en el referit article 15 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, per al cas de les persones concessionàries de carreteres estatals amb contractes en execució a l'entrada en vigor d'aquesta llei en els quals s'incloguin instal·lacions de subministrament de combustibles i carburants a vehicles.

En tercer lloc, amb l'objectiu de reduir les càrregues i barreres administratives per al desplegament de la infraestructura de recàrrega, es modifica l'article 48 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, per a incloure un nou apartat 5 que estableix que, per a la instal·lació de punts de recàrrega, no podrà exigir-se per part de les administracions públiques competents l'obtenció de llicència o autorització prèvia d'obres, instal·lacions, de funcionament o d'activitat, de caràcter mediambiental ni altres de classe similar o anàlogues, que seran substituïdes per declaracions responsables, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Aquest nou apartat té caràcter bàsic, a l'empara del que es disposa per l'article 149.1, 13a i 25a de la Constitució, en la mesura en què, com ha assenyalat la doctrina del Tribunal Constitucional (per totes,STC79/2017,FJ7), es fixa una determinada modalitat d'intervenció administrativa que remou obstacles sense menyscapte del compliment de la normativa vigent, amb la finalitat de dinamitzar la instal·lació de punts de recàrrega i, amb això, impulsar decididament la transició cap a un model econòmic més sostenible.

En quart lloc, seguint amb el foment del desplegament de la infraestructura de recàrrega, s'incorporen a l'ordenament jurídic noves exigències per als edificis existents d'ús diferent al residencial privat i que comptin amb una zona d'ús aparcament amb més de vint places, que hauran de comptar, abans de l'1 de gener de 2023, amb dotacions mínimes d'infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics proporcionals al nombre total de places d'aparcament. Els requisits seran més exigents per al cas d'edificis de titularitat de l'Administració General de l'Estat o dels organismes públics vinculats a ella o dependents d'aquesta, en línia amb el necessari paper exemplaritzant del sector públic. Així mateix, s'inclouen obligacions per fixar les dotacions mínimes de recàrrega de vehicles elèctrics en estacionaments existents no adscrits ni situats en edificis. Aquestes exigències es veuran complementades per les establertes en el Codi Tècnic de l'Edificació i el Reglament electrotècnic de baixa tensió per a estacionaments adscrits o no a edificis de nova construcció o subjectes a reformes en el propi estacionament o en l'edifici al qual estiguin adscrits. Aquestes disposicions són una transposició parcial de la Directiva (UE) 2018/844 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2010/31/UE relativa a l'eficiència energètica dels edificis i la Directiva 2012/27/UE relativa l'eficiència energètica. Amb l'establiment d'aquestes exigències es dona així mateix compliment a l'exigència establerta per a l'1 de gener de 2023 per l'article 15.10 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica. Així mateix, es dona compliment al component 1 del PRTR sobre «Pla de xoc de mobilitat sostenible, segura i connectada en entorns urbans i metropolitans» i, en concret, a la fita 2 dins de la reforma C1.R1. denominada «Pla de desplegament de la infraestructura de recàrrega i d'impuls del vehicle elèctric».

En l'àmbit fiscal, per a contribuir al desplegament dels punts de recàrrega de vehicles elèctrics, es creen bonificacions en els tributs locals, mitjançant la reforma del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març. En aquest sentit, es preveu la possibilitat que les ordenances fiscals puguin regular una bonificació de fins al 50 per cent de la quota íntegra de l'impost a favor dels béns immobles en els quals s'hagin instal·lat punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, condicionada al fet que les instal·lacions disposin de la corresponent homologació per l'Administració competent. Així mateix, es preveu la possibilitat que les ordenances locals bonifiquin fins al 50 per cent de la quota corresponent de l'impost sobre activitats econòmiques per als subjectes passius que tributin per quota municipal i que hagin instal·lat punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en els locals afectes a l'activitat econòmica i, finalment, una bonificació de fins al 90 per cent a favor de les construccions, instal·lacions o obres necessàries per a la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

D'altra banda, en diferents ocasions s'ha posat en coneixement del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic el possible incompliment per part de les empreses distribuïdores d'energia elèctrica dels diferents terminis als que es refereix la normativa, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 13 del Reial decret 1183/2020, de 29 de desembre, d'accés i connexió a les xarxes de transport i distribució d'energia elèctrica, per a comunicar i donar trasllat al promotor d'una infraestructura elèctrica de punts de recàrrega del resultat de l'anàlisi de les sol·licituds realitzades per aquests. Sol·licituds que van acompanyades de les condicions tecnicoeconòmiques associades a aquesta instal·lació.

Per això, a fi de garantir el compliment d'aquests terminis i reforçar el caràcter estratègic d'aquestes infraestructures, s'incorpora en el marc legal un règim sancionador, generalitzat per al possible incompliment de terminis per part de la distribuïdora, i particularitzat per al cas que la instal·lació de consum correspongui amb una infraestructura de punts de recàrrega.

Aquest règim sancionador està integrat per tres nous tipus infractors: infracció molt greu (davant incompliment reiterat que causi greu mal als interessos generals), infracció greu (davant incompliment reiterat que causi greu perjudici als consumidors finals), i infracció lleu (quan causi perjudici als consumidors).

També en l'àmbit sancionador, a fi de reforçar el necessari i urgent compliment de les obligacions establertes en l'article 15 de la Llei 7/2021, de canvi climàtic i transició energètica, i en aquest reial decret llei, s'introdueix en la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del sector d'hidrocarburs un nou tipus sancionador en virtut del qual es considera infracció greu l'incompliment per part dels titulars d'estacions de servei d'instal·lacions de subministrament de combustibles i carburants a vehicles de les seves obligacions d'instal·lació de punts de recàrrega elèctrica.

- Autoconsum:

Pel que fa a l'autoconsum, el Govern ha desenvolupat un Full de ruta que identifica el potencial i les mesures necessàries per a un desplegament efectiu que maximitzi les oportunitats per al conjunt dels consumidors, així com tota la cadena de valor, algunes de les quals s'han revelat com especialment urgents per a evitar retards en el desplegament d'aquesta modalitat.

Es reforça l'actual marc d'impuls de l'autoconsum amb una nova mesura, mitjançant la modificació de l'apartat 3.g).iii del Reial decret 244/2019, de 5 d'abril, es permet la realització d'autoconsum col·lectiu a través de la xarxa per a en aquells casos en què la generació i els consums es trobin connectats a una distància inferior a 500 metres, amb independència del nivell de tensió al fet que es connectin.

En segon lloc, amb la finalitat de reduir les càrregues administratives i els costos associats a l'autoconsum de petita potència, es modifica l'article 23 del Reial decret 1183/2020, de 29 de desembre, d'accés i connexió a les xarxes de transport i distribució d'energia elèctrica, per a eximir de l'obligació de presentar garanties econòmiques a les instal·lacions de generació d'electricitat de menys de 100 kW associades a qualsevol de les modalitats d'autoconsum amb excedents. Aquesta exempció, que no té impacte econòmic per al sistema, permetrà reduir les càrregues administratives per a aquestes instal·lacions de petita potència, contribuint amb això al seu desplegament.

Finalment, tenint en compte el paper rellevant dels gestors de les xarxes en la tramitació i autorització de les instal·lacions d'autoconsum que es realitza a l'empara del Reial decret 244/2019, de 5 d'abril, es modifica la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric per a introduir una nova obligació d'aquests gestors consistent a disposar de canals d'informació oberts per a presentar queixes, atendre consultes i obtenir informació relatives als expedients d'accés a la xarxa d'instal·lacions d'autoconsum. Així, la possibilitat de realitzar un seguiment pròxim dels expedients i d'interposar les corresponents queixes es configura com un element que pretendre contribuir a l'impuls de l'autoconsum i a l'acceleració de la seva implantació en el territori.

Davant el desplegament realitzat, en la pràctica, s'ha constatat que poden donar-se unes certes irregularitats en el compliment dels terminis per part de les empreses distribuïdores i comercialitzadores.

Amb la finalitat d'augmentar la protecció dels consumidors i continuar avançant en la implantació d'instal·lacions i en la penetració de l'autoconsum en els diferents àmbits, resulta necessari actualitzar l'actual règim sancionador aplicable a l'autoconsum creant tipus específics per a atallar els problemes existents, entre els quals cal destacar l'allargament artificial del procés de tramitació i alta de les instal·lacions d'autoconsum, així com la possible existència de problemes en la gestió i comunicació d'excedents.

Es tracta d'incorporar tipus específics relacionats amb l'autoconsum completant d'aquesta manera el règim sancionador específic contra els incompliments de les empreses comercialitzadores i distribuïdores.

- Altres mesures que contribueixen a la reducció dels costos de la factura final elèctrica i de gas natural:

D'altra banda, aquest reial decret llei introdueix també un altre conjunt de mesures que contribueixen a la reducció dels costos de la factura final elèctrica i de gas natural.

En primer lloc, es procedeix a prorrogar la vigència de determinades mesures tributàries en el sector elèctric.

En primer terme, es prorroga durant el primer trimestre de 2022 la suspensió temporal de l'Impost sobre el valor de la producció d'energia elèctrica.

D'altra banda, de manera excepcional i transitòria, es manté fins al 30 d'abril de 2022 l'aplicació del tipus reduït del 10 per cent de l'Impost sobre el Valor Afegit, d'ara endavant IVA, que recau sobre tots els components de la factura elèctrica per als contractes el terme fix dels quals de potència no superi els 10 kW quan el preu mig mensual del mercat majorista en el mes anterior al de la facturació hagi superat els 45 €/MWh.

També es prorroga l'aplicació del tipus impositiu del 10 per cent de l'IVA per als subministraments efectuats a favor dels titulars de contractes de subministrament d'electricitat que siguin perceptors del bo social i, a més, tinguin reconeguda la condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d'exclusió social, durant el període de vigència d'aquest reial decret llei, amb independència del preu de l'electricitat del mercat majorista.

Igualment, es considera oportú continuar aplicant durant el primer quadrimestre de 2022 els tipus impositius mínims exigits per la Directiva 2003/96/CE del Consell, de 27 d'octubre de 2003, per la qual es reestructura el règim comunitari d'imposició dels productes energètics i de l'electricitat, en l'Impost especial sobre l'electricitat. Aquesta mateixa mesura ja va ser recollida en l'al·ludit Reial decret llei 17/2021 de 14 de setembre, pel qual es va establir de manera excepcional i transitòria, fins al 31 de desembre de 2021, una reducció del tipus impositiu de l'Impost Especial sobre l'Electricitat, regulat en la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d'impostos especials, del 5,11269632 per cent al 0,5 per cent.

En coherència amb les mesures anteriors, es fa el propi amb els descomptes del bo social establerts en l'article 1 del Reial decret llei 23/2021, de 26 d'octubre, de mesures urgents en matèria d'energia per a la protecció dels consumidors i la introducció de transparència en els mercats majorista i minorista d'electricitat i gas natural, la vigència del qual es prorroga fins al 30 d'abril de 2022.

En l'àmbit del gas natural, resulta convenient aplicar mesures de flexibilització de la contractació del gas natural fins al 31 de març de 2022, amb l'objectiu que les empreses que es vegin forçades a reduir la seva producció no hagin de suportar costos addicionals derivats de les limitacions que la normativa vigent imposa als canvis de cabal contractat de gas natural.

D'altra banda, es manté, fins al 30 de juny de 2022, l'aplicació del 4 per cent del tipus impositiu de l'IVA als lliuraments, importacions i adquisicions intracomunitàries de màscares quirúrgiques d'un sol ús, tenint en compte de l'ús generalitzat que d'aquestes s'està veient obligat a fer la població a conseqüència de la prolongació de la pandèmia, mesura en l'adopció de la qual es considera que concorre el pressupost habilitant per al recurs a l'instrument jurídic del Reial decret llei, puix que s'estima precisa l'aprovació de la seva pròrroga de manera immediata, atès que l'article 7 del Reial decret llei 34/2020, de 17 de novembre, de mesures urgents de suport a la solvència empresarial i al sector energètic, i en matèria tributària, limita la seva aplicació fins al 31 de desembre de 2021.

Al seu torn, es manté fins al 30 de juny de 2022 l'aplicació d'una mena del zero per cent de l'Impost sobre el valor afegit als lliuraments interiors, importacions i adquisicions intracomunitàries de material sanitari per a combatre la COVID-19, els destinataris de la qual siguin entitats públiques, sense ànim de lucre i centres hospitalaris, que, fins al 31 de desembre de 2021, està regulada en la disposició addicional primera del Reial decret llei 7/2021, de 27 d'abril, de transposició de directives de la Unió Europea en les matèries de competència, prevenció del blanqueig de capitals, entitats de crèdit, telecomunicacions, mesures tributàries, prevenció i reparació de danys mediambientals, desplaçament de treballadors en la prestació de serveis transnacionals i defensa dels consumidors.

Aquest reial decret llei estén per un termini addicional de nou mesos les dates previstes en el Reial decret llei 23/2020, de 23 de juny, per a les fites intermèdies relatives a la declaració d'impacte ambiental i les autoritzacions administratives prèvia i de construcció, sense estendre el termini total de cinc anys per a la fita final d'obtenció de la AAE.

Complementàriament, mitjançant la disposició transitòria primera, es dona l'oportunitat al fet que els titulars o sol·licitants de permisos d'accés i, en el seu cas, connexió puguin renunciar als mateixos en el termini d'un mes, procedint-se a la devolució de les garanties econòmiques presentades.

- Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE):

Davant l'escassetat de personal, el reforç de l'atenció a les persones demandants d'ocupació, treballadors i del teixit empresarial així com del seguiment, avaluació i control dels diferents serveis, programes i prestacions per desocupació, el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública ha proposat l'aprovació d'una convocatòria extraordinària de places addicionals a les quals preveu l'Oferta d'Ocupació Pública per a 2021, amb un total de 926 noves places, que facilitin una solució estructural per al funcionament de l'Organisme i que s'emmarquen en les necessàries reformes per a la transformació de l'Administració Pública que s'estan abordant des d'aquest departament ministerial.

Les disposicions finals aborden així mateix modificacions en altres àmbits.

Es modifica el Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, de transposició de directives de la Unió Europea en les matèries de bons garantits, distribució transfronterera d'organismes d'inversió col·lectiva, dades obertes i reutilització de la informació del sector públic, exercici de drets d'autor i drets afins aplicables a determinades transmissions en línia i a les retransmissions de programes de ràdio i televisió, exempcions temporals a determinades importacions i subministraments, de persones consumidores i per a la promoció de vehicles de transport per carretera nets i energèticament eficients. En primer lloc, s'aclareix un dels requisits que exigeix l'article 34 del llibre primer d'aquest Reial decret llei. Es tracta de l'exigència de remissió del fullet d'emissió dels bons garantits o del fullet de base del programa corresponent, que es farà en el cas que l'emissió estigui subjecta a aquests requisits conforme a la normativa europea de fullets. En segon lloc, s'ajusta la disposició transitòria primera i segona per a aclarir que els instruments emesos abans de la publicació del Reial decret llei es regiran per la Llei 2/1981 i la seva normativa de desenvolupament. En tot cas, aquestes emissions i les que es realitzin entre la publicació del Reial decret llei i el 8 de juliol de 2022, hauran d'estar plenament adaptades al llibre primer d'aquest Reial decret llei a 8 de juliol de 2022. Finalment, es coordina l'entrada en vigor del llibre primer del Reial decret llei i altres disposicions complementàries amb la disposició derogatòria, evitant en tot moment buits legals.

D'igual manera, es procedeix mitjançant aquest reial decret llei a modificar dos aspectes puntuals de la Llei 14/2011, d'1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, amb la finalitat d'habilitar la possibilitat, ja contemplada de manera genèrica en la llei, que l'avaluació obtinguda pel personal contractat mitjançant el contracte d'accés al Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació o que hagi participat en programes postdoctorals anàlegs, es tingui en compte a l'efecte de la seva valoració en els processos selectius per a l'accés a l'ocupació pública fixa, de manera que tindrà efectes d'exempció o compensació de part de les proves o fases d'avaluació curricular o equivalents; establint-se, a més, una reserva per a l'accés d'aquestes persones a les Escales de personal investigador dels Organismes Públics de Recerca, així com als cossos docents universitaris i al professorat permanent laboral.

Aquest reial decret llei entrarà en vigor l'endemà al de la seva publicació al BOE, és a dir, el dia 23 de desembre de 2021.