ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica
El disseny urbanístic de les ciutats i l'accessibilitat a mitjans de transport col·lectiu condicionen molt l'elecció dels ciutadans pel que fa a la manera de desplaçar-se. Escurçar la distància entre el lloc de residència i els destins més habituals fa incrementar els desplaçament actius, i facilitar l’accés als transports públics (amb expansió de la xarxa, foment de la intermodalitat i aprofitament de les possibilitats de les noves tecnologies) n’afavoreix la utilització. Ambdues estratègies fan disminuir la contaminació, les congestions, la durada dels trajectes i la despesa en infraestructures






11/03/2022

Lluny d'aquest escenari, l'habitual en els darrers anys a moltes ciutats d'arreu del món ha estat l'adopció d'un model de ciutat difusa amb molta expansió urbanística horitzontal, cosa que ha fet incrementar la dependència del vehicle privat.

Invertir aquesta tendència és un procés lent i que requereix l'alineació de diverses polítiques públiques sobretot en matèria de transport (afavorint el transport públic i "penalitzant" l'ús del vehicle privat amb peatges urbans, augments del preu de l'estacionament o amb taxes de congestió) i en l'àmbit de les polítiques urbanístiques (adoptant un model urbanístic compacte, reaprofitant els "espais abandonats" dins les ciutats o promovent la multifuncionalitat dels barris).