Reial decret llei 12/2022, de 5 de juliol, publicada al BOE número 161, de 6 de juliol de 2022

20/07/2022

El Sistema Nacional de Salut és un model organitzatiu especial, que només existeix en l'àmbit dels serveis sanitaris públics, que crea i configura la Llei 14/1986, de 25 d'abril, com a mitjà d'adaptació de tals serveis a l'organització política i territorial espanyola. En aquest sentit i d'acord amb les previsions de l'article 149.1.16a, relatiu a la competència exclusiva de l'Estat sobre les bases i la coordinació general de la sanitat, així com de l'article 149.1.18a de la Constitució Espanyola, referit a les bases del règim estatutari dels seus funcionaris, s'adopta, entre altres mesures, la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, que constitueix la base del règim estatutari d'aquest personal dels serveis de salut.

D'altra banda, el Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, estableix en la seva disposició final segona el termini d'un any des de l'entrada en vigor del mateix perquè es procedeixi a l'adaptació de la normativa del personal estatutari i equivalent dels serveis de salut al que es disposa en els articles 10, 11 i en la disposició addicional dissetena del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, modificat, després de l'adequació del seu contingut als disposat en la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública. En conseqüència, mitjançant aquesta norma es modifica la Llei 55/2003, de 16 de desembre, a fi de donar compliment a la previsió continguda en la disposició final segona del Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, en el que afecta la temporalitat de l'ocupació pública en el marc del personal estatutari del Sistema Nacional de Salut.

En concret, es modifiquen els articles 9 i 33, i la disposició addicional tretzena de la Llei 55/2003, de 16 de desembre.

  • Així, es dona una nova redacció a l'article 9, que es reflecteix ara en tres nous articles. El primer, el 9, fa referència al personal estatutari temporal interí i estableix el temps màxim de nomenament i les causes de finalització de la relació d'interinitat, a més de les esmentades en l'article 21 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre. La regulació que s'introdueix amb l'objectiu de reduir la temporalitat sistematitza les diferents opcions de nomenament de personal estatutari en uns supòsits concrets i amb una durada també determinada. És fonamental garantir que, aconseguit el termini màxim de durada del nomenament, els serveis de salut no podran efectuar un altre per al mateix lloc, funció, activitat i causa que va generar el nomenament inicial. A més, el còmput total de tots els nomenaments de personal estatutari temporal que, de forma continuada o interrompuda, recaiguin en una mateixa persona no podrà superar el termini de tres anys, sense perjudici del que es disposa en l'article 9.
  • Per part seva, l'article 9 bis recull les modalitats de substitució, així com les causes de finalització de la relació de substitució, a més de les esmentades en l'article 21 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre. Es recull així mateix, en aquest article 9 bis, la singularitat del personal estatutari quant a la necessitat de garantir la prestació assistencial dels centres i institucions sanitàries i la cobertura dels seus serveis i unitats que funcionen en molts casos durant les vint-i-quatre hores tots els dies de l'any, per la qual cosa l'atenció continuada ha de ser coberta ininterrompudament, així com les reduccions de jornada, un element singular enfront d'altres ocupacions públiques, que manté una singularitat en aquesta modificació de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, per a, precisament, afavorir una adequada cobertura dels serveis sanitaris.
  • Finalment, s'afegeix l'article 9 ter, que estableix el règim aplicable al personal estatutari temporal que serà el règim general del personal estatutari fix quan sigui adequat a la naturalesa de la seva condició temporal i al caràcter del seu nomenament, excepte aquells drets inherents a la condició de personal estatutari fix.
  • El nou article 9 quater estableix les mesures dirigides al control de la temporalitat i determina que les comunitats autònomes seran responsables del compliment de les previsions contingudes en la present llei i, especialment, vetllaran per evitar qualsevol tipus d'irregularitat en la contractació i nomenaments del personal estatutari temporal.
  • Es modifica, així mateix, l'article 33 de la citada llei, que fa referència als procediments de selecció de personal temporal, per a incloure en l'apartat 1 el requisit que el nomenament derivat d'aquests procediments de selecció en cap cas donarà lloc al reconeixement de la condició de personal estatutari fix, tenint en compte que el procés de selecció es durà a terme per òrgans dotats de garanties d'imparcialitat. Igualment, s'introdueix un nou apartat 2 en l'article 33 amb la finalitat de determinar que les places vacants exercides per personal estatutari interí hauran de ser objecte de cobertura mitjançant qualsevol dels mecanismes de provisió o mobilitat prevists en la normativa de cada Administració pública, assenyalant que la cobertura de la plaça comporta el cessament del personal estatutari interí que venia exercint-la. D'aquesta manera, el contingut de l'originari apartat 2 passa a un nou apartat 3.
  • Es modifica, així mateix, la disposició addicional tretzena de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, en la qual es reflecteix l'especificitat de la Xarxa Sanitària i Hospitalària de la Defensa.
  • La disposició addicional primera del reial decret llei recull el compromís d'iniciar un procés de negociació sindical per a l'actualització de l'Estatut Marc, de manera que el Ministeri de Sanitat, amb coneixement de la Comissió de Recursos Humans en la seva labor de planificació, iniciï un procés negociador per a l'actualització de l'Estatut Marc.
  • La disposició transitòria segona del reial decret llei, permet, en nom de la necessària agilitació dels processos d'estabilització derivats de les disposicions addicionals sisena i octava de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, que l'òrgan de selecció designat per l'administració convocant podrà ser únic, per subgrups de classificació, per a les diferents categories estatutàries objecte de convocatòria, sense perjudici que pugui estar assessorat, si així es precisés, per especialistes en les corresponents categories.
  • La disposició final primera fa referència als títols competencials i la disposició final segona a l’entrada en vigor, que serà al dia següent de la seva publicació al BOE, és a dir, el 7 de juliol de 2022.