ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Les transformacions de l'espai públic mitjançant intervencions d’urbanisme tàctic ofereixen l'oportunitat de testar, de manera ràpida i económica, els efectes de les reformes plantejades i d’ajustar el disseny del Projecte abans de de dur a terme la despesa definitiva en obra civil






02/07/2026

Reformes com la pacificació del trànsit en un carrer, el redisseny d'una intersecció, la transformació d'un espai públic en zona de vianants, l'habilitació de carrils bici, etc. són exemples de remodelacions urbanes que es poden "assajar" amb estratègies d'urbanisme tàctic i també demostrar-ne els avantatges als veïns i veïnes. De fet, el període COVID va ser un gran "banc de proves" de transformacions urbanístiques que va demostrar les possibilitats d'aquest tipus d'enfocament.

Per obtenir el màxim de benefici d'aquest tipus d'estratègia, a més d'una bona planificació, és important preveure els mecanismes de recopilació de dades i de participació de les comunitats per poder valorar els resultats de l'actuació. Així mateix, a partir de la informació obtinguda és convenient extreure conclusions generals que contribueixin a millorar el model urbà de la ciutat i la qualitat de vida de la població.

El "Programa de places de Bogotà", el "Projecte de rutes segures" de Sao Paulo, el "Programa d'interseccions segures" d'Addis Abeba, el "Projecte d'adequació urbanística a les necessitats dels infants" d'Istanbul, la iniciativa per "Millorar la seguretat dels carres" de Fortaleza o el projecte de "Noves places" de Milà, són una petita mostra d'experiències inspiradores que demostren els avantatges d’aquest tipus de pràctiques a l’hora de facilitar i abaratir les polítiques de regeneració urbana.