Reial decret llei 29/2026, de 6 d'octubre, pel qual s'adopten mesures urgents per a la protecció de la funció social de l'habitatge i l'ampliació de l'oferta d'habitatge assequible.

07/10/2026

Objecte

El Reial decret llei 29/2026, de 6 d’octubre, aprova un ampli paquet de mesures urgents en matèria d’habitatge amb tres grans objectius: reforçar la funció social de l’habitatge, protegir les persones arrendatàries i incrementar l’oferta d’habitatge públic i assequible.

Entre les principals mesures destaquen la limitació de determinades adquisicions especulatives d’habitatges fins al 31 de desembre de 2030, la suspensió de desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional i la introducció d'una enervació extraordinària en determinats desnonaments per impagament. En aquest últim cas, l’Administració competent disposa de dos mesos per oferir una alternativa habitacional o assumir les quantitats degudes; si no ho fa, queda subrogada en la posició deutora de l’arrendatari. L’Estat preveu compensar les comunitats autònomes pel cost d’aquesta obligació.

La norma també reforma profundament els arrendaments. Regula els lloguers temporals i per habitacions per evitar-ne l’ús fraudulent en substitució de l’habitatge habitual, estableix requisits per acreditar la temporalitat i limita la suma de les rendes de les habitacions respecte del lloguer de l’habitatge complet. També reforça els drets de les persones arrendatàries i les limitacions de renda en zones de mercat residencial tensionat.

En l'àmbit fiscal, s’introdueixen nous incentius al lloguer assequible, una deducció estatal en l’IRPF per lloguer d’habitatge habitual per a determinats nivells de renda, incentius a la rehabilitació i mesures fiscals dirigides a incrementar el parc públic.

Afectació als ens locals

L’afectació al món local és directa i especialment rellevant en matèria tributària i de política d’habitatge.

La principal novetat és la modificació de la Llei reguladora de les hisendes locals en matèria d’IBI. Els ajuntaments disposen de noves possibilitats per aplicar recàrrecs als habitatges desocupats permanentment, amb un règim diferenciat segons si el municipi es troba o no en una zona de mercat residencial tensionat. La declaració d'un habitatge com a desocupat correspon a l'Ajuntament, amb audiència prèvia de l'interessat, i els indicis de desocupació poden incloure dades del padró municipal i consums de subministraments.

A més, els municipis situats en zones de mercat residencial tensionat poden establir mitjançant ordenança fiscal un recàrrec de l’IBI sobre els habitatges destinats a allotjament turístic: fins al 50 % amb caràcter general, fins al 100 % per als titulars de dos o més habitatges destinats a aquest ús i fins al 150 % quan siguin titulars de quatre o més.

També s’actualitzen els coeficients màxims de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua municipal), fet que té incidència directa en la fiscalitat local.

Finalment, les mesures destinades a ampliar el parc públic i assequible poden beneficiar les administracions locals que promoguin o gestionin habitatge social. La norma, per exemple, estableix incentius fiscals per a la transmissió d'habitatges a administracions públiques o entitats dependents quan aquests immobles quedin subjectes a protecció permanent. El mateix Reial decret llei defineix l’habitatge assequible prenent com a referència la renda mediana de la unitat de convivència habitual del municipi, de manera que la realitat municipal esdevé un element determinant per fixar-ne el preu màxim.