Resolució de 9 de juny de 2026, aprovada per la Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes, en relació amb l'Informe de fiscalització sobre les mesures adoptades per les entitats locals per a aconseguir una mobilitat sostenible en el transport públic col·lectiu, exercicis 2023 i 2024.

07/10/2026


Objecte

La Resolució de 9 de juny de 2026 de la Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes recull les conclusions de l’Informe de fiscalització sobre les mesures adoptades per les entitats locals per assolir una mobilitat sostenible en el transport públic col·lectiu durant els exercicis 2023 i 2024.

La Resolució insta el Govern de l’Estat a reforçar el suport econòmic als ens locals mitjançant la creació d’un Fons Estatal Extraordinari de Suport al Transport Públic Local, destinat a compensar l’increment del dèficit tarifari derivat de mesures estatals de mobilitat. També reclama un finançament suficient, estable i previsible per evitar que les bonificacions o gratuïtats del transport recaiguin sobre les hisendes municipals, corregir els retards en el pagament dels ajuts i establir línies específiques per renovar les flotes amb vehicles de baixes o zero emissions i desplegar infraestructures de recàrrega.

Pel que fa als ens locals, es recomana adaptar plenament els plans de mobilitat urbana sostenible (PMUS) a la Llei 7/2021, de canvi climàtic i transició energètica; accelerar l’electrificació i descarbonització de les flotes; potenciar els carrils bus, les plataformes reservades i la prioritat semafòrica; i reforçar la planificació, adjudicació i supervisió dels contractes, especialment els vinculats a grans infraestructures.

L’informe constata que durant 2023 i 2024 s’han produït avenços en la sostenibilitat del transport públic, amb actuacions per valor de més de 414 milions d’euros, principalment destinades a material mòbil i infraestructures de recàrrega. Tanmateix, detecta mancances en la planificació: molts plans preveuen genèricament electrificar les flotes, però no concreten quants autobusos s’adquiriran, quin combustible utilitzaran ni els terminis d’execució, fet que dificulta avaluar el compliment dels objectius.

També s’identifiquen deficiències en el seguiment dels plans de mobilitat i incidències contractuals en alguns municipis, com retards en el lliurament de vehicles, modificacions contractuals, ampliacions de termini i increments de costos. Per això, es reclama un control continu dels objectius i una major precisió en la programació de la renovació de les flotes.

Afectació als ens locals

L’afectació és directa i especialment rellevant per als municipis que presten serveis de transport públic col·lectiu urbà. Cal recordar que la mobilitat i el transport col·lectiu urbà són competències pròpies municipals i que el servei de transport col·lectiu urbà de viatgers és obligatori en els municipis de més de 50.000 habitants, d’acord amb els articles 25.2.g i 26.1.d de la LRBRL.

En concret, la Resolució pot comportar una orientació cap a majors exigències de planificació i seguiment dels PMUS, renovació i descarbonització de les flotes, millora de les infraestructures de transport i més rigor en la contractació pública. No obstant això, es tracta principalment de recomanacions i instàncies derivades de la fiscalització, i no d’una nova regulació que imposi per si mateixa obligacions addicionals als ajuntaments.

Alhora, la Resolució té una vessant favorable per al finançament local, ja que reclama que l’Estat assumeixi adequadament l’impacte econòmic de les polítiques estatals de bonificació i gratuïtat del transport, creï un fons extraordinari i ampliï el suport financer per a l’electrificació de flotes i les infraestructures associades. Això busca evitar que el cost de les polítiques estatals de mobilitat sostenible acabi repercutint exclusivament sobre les hisendes municipals.