El reial decret llei pretén reforçar el caràcter temporal de la figura del personal interí; aclarir els procediments d'accés a la condició de personal interí; objectivar les causes de cessament d'aquest personal i implantar un règim de responsabilitats que constitueixi un mecanisme proporcionat, eficaç i dissuasiu de futurs incompliments que, a més, permeti aclarir qualsevol buit o dubte interpretatiu que l'actual regulació hagi pogut generar (Reial decret llei 14/2021, de 6 de juliol, publicat al BOE número 161, de 7 de juliol)

07/07/2021

Per a això, en el seu art. 1.u s’inclou una nova redacció de l’art. 10 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic que reforça la noció de temporalitat de la figura del personal funcionari interí, a fi de delimitar clarament la naturalesa de la relació que li uneix amb l'Administració.

1) El caràcter temporal s'explicita en l'apartat 1 de l'article 10, tant en la referència al seu nomenament, com en la delimitació del termini màxim de durada d'aquest:

• En el supòsit de nomenament en places vacants quan no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera per un màxim de tres anys;

• en el supòsit de nomenament per substitució, pel temps estrictament indispensable que motivi el nomenament;

• en el supòsit de nomenament per a executar programes de caràcter temporal, per un màxim de tres anys, ampliable dotze mesos més per les lleis de funció pública de cada Administració, o en el supòsit d'excés o acumulació de tasques, per un termini màxim de nou mesos.

2) Quant a la selecció, els procediments d'accés a la condició de personal funcionari interí no són equiparables als de personal funcionari de carrera. L'apartat 2 de l’art. 10 incideix explícitament en la seva publicitat i celeritat, tenint com a finalitat la cobertura immediata del lloc i estableix expressament que el nomenament com a personal interí derivat dels procediments de selecció no implica en cap cas el reconeixement de la condició de funcionari de carrera. És a dir, es reforça la nota de temporalitat en descartar qualsevol expectativa de permanència.

3) S'objectiven les causes de terminació de la relació interina. La fixació de criteris objectius per a la terminació del nomenament oferirà major claredat quant a la durada màxima de la permanència d'aquest personal i, fonamentalment, evitarà la perpetuació de la cobertura de llocs de treball per personal interí, fomentant l'estabilitat en l'ocupació i coadjuvant a la cobertura permanent dels llocs de treball. Així, es preveu que la finalització de la relació d'interinitat del personal funcionari interí es produirà, a més de per les causes genèriques previstes en l’art. 63 del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, que regula les causes de la pèrdua de la condició de funcionari de carrera, per les quals s'expliciten en l'article 10, sense que cap d'elles generi dret a compensació econòmica de cap mena.

4) S'endureixen les previsions legals quant a la durada màxima del nomenament del personal interí per vacant, com a mesura preventiva per a evitar un ús abusiu d'aquesta figura per a exercir funcions de caràcter permanent o estructural. D'aquesta manera, les places vacants exercides per personal funcionari interí hauran de ser, necessàriament, objecte de cobertura mitjançant qualsevol dels mecanismes de provisió o mobilitat prevists en la normativa de cada administració pública, prioritzant la cobertura reglada per personal funcionari de carrera. De no complir-se l'anterior, transcorreguts tres anys des del nomenament es produirà el cessament del personal funcionari interí i la vacant només podrà ser ocupada per personal funcionari de carrera, tret que el corresponent procés selectiu quedi desert, i en aquest cas es podrà efectuar un altre nomenament de personal funcionari interí.

Excepcionalment, el personal funcionari interí podrà romandre en la plaça que ocupi temporalment, sempre que s'hagi publicat la corresponent convocatòria dins del termini dels tres anys a comptar des de la data del nomenament del funcionari interí. En aquest supòsit podrà romandre fins a la resolució de la convocatòria, sense que el seu cessament doni lloc a compensació econòmica.

5) Es determina que al personal funcionari interí li serà aplicable el règim general del personal funcionari de carrera quan sigui adequat a la naturalesa de la seva condició temporal i al caràcter extraordinari i urgent del seu nomenament, excepte aquells drets inherents a la condició de funcionari de carrera.

L’art. 1.dos afegeix un nou apartat 3 a l’art. 11 del TRLEBEP, relatiu al personal laboral, establint els principis que en tot cas hauran de regir en la selecció del personal laboral temporal, com la publicitat, igualtat, mèrit, capacitat i celeritat, i establint la finalitat que han de perseguir, atenent, en tot cas, a raons expressament justificades de necessitat i urgència.

Per a finalitzar, l’art. 1.tres introdueix en el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic una nova disposició addicional dissetena, en la qual es preveu un règim de responsabilitats en cas d'incompliment de les mesures anteriorment enunciades i introduïdes en l'article 10 del citat text legislatiu.

• Així, es reforça el contingut d'aquesta reforma normativa, de manera que les actuacions irregulars en l'aplicació de l’art. 10 donaran lloc a l'exigència de responsabilitats que procedeixin de conformitat amb la normativa vigent en cadascuna de les administracions públiques, constituint un mecanisme proporcionat, eficaç i dissuasiu per al compliment del deure d'evitar abusos en la temporalitat del personal al servei de les Administracions Públiques, en compliment de la clàusula 5a de l'Acord marc.

• La premissa de partida sobre la qual es fonamenta la disposició és la de la nul·litat de ple dret de tota actuació el contingut de la qual incompleixi directament o indirectament els terminis màxims de permanència com a personal temporal, sigui mitjançant acte, pacte, acord o disposició reglamentària, o a través de les mesures que s'adoptin en el seu compliment.

• L'incompliment dels terminis màxims de permanència, a més, donarà lloc a una compensació econòmica per al personal temporal, que serà equivalent a vint dies de les seves retribucions fixes per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de dotze mensualitats. El dret a aquesta compensació naixerà a partir de la data del cessament efectiu, no havent-hi dret a compensació en cas que la finalització de la relació de servei sigui per causes disciplinàries o per renúncia voluntària.

• Tot l'anterior s'entén sense perjudici de les responsabilitats que puguin procedir d'acord amb la normativa vigent en cadascuna de les administracions públiques, així com del necessari establiment de criteris d'actuació que permetin donar compliment de manera coordinada als mandats inclosos en la disposició.

L’art. 2 del reial decret llei estableix l'ampliació dels processos d'estabilització d'ocupació temporal com a mesura complementària immediata per pal·liar la situació existent.

• D'una banda, s'autoritza un tercer procés d'estabilització d'ocupació pública. Així, addicionalment als processos d'estabilització que van regular els articles 19.u.6 de la LPGE de 2017 i 19.u.9 de la LPGE de 2018, s'autoritza una taxa addicional per a l'estabilització d'ocupació temporal que inclourà les places de naturalesa estructural que, estiguin o no dins de les relacions de llocs de treball, plantilles o una altra forma d'organització de recursos humans que estiguin contemplades en les diferents administracions públiques, i estant dotades pressupostàriament, hagin estat ocupades de manera temporal i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020.

• Els processos garantiran el compliment dels principis de lliure concurrència, igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, podent articular-se mesures que possibilitin una coordinació entre les diferents administracions en el desenvolupament d'aquests.

• Sense perjudici del que s'estableix en el seu cas en la normativa pròpia de funció pública de cada Administració o la normativa específica, el sistema de selecció serà el de concurs oposició, amb una valoració en la fase de concurs d'un quaranta per cent de la puntuació total, en la qual es tindrà en compte majoritàriament l'experiència en el cos, escala, categoria o equivalent de què es tracti en el marc de la negociació col·lectiva establerta en l'article 37.1.c) del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic.

• Per a evitar dilacions en aquests nous processos, s'exigirà que les ofertes d'ocupació relatives a aquests processos d'estabilització s'aprovin i publiquin en els respectius diaris oficials abans del 31 de desembre de 2021, i les respectives convocatòries abans del 31 de desembre de 2022, havent de finalitzar els processos abans del 31 de desembre de 2024.

• Es preveu igualment una compensació econòmica per al personal funcionari interí o el personal laboral temporal que, estant en actiu com a tal, veiés finalitzada la seva relació amb l'administració per la no superació del procés selectiu d'estabilització.

• Aquesta compensació econòmica serà equivalent a vint dies de retribucions fixes per any de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins a un màxim de dotze mensualitats, o la diferència entre aquest màxim de vint dies i la indemnització que li correspongués percebre per l'extinció del seu contracte en el cas del personal laboral temporal.

• Els processos garantiran el compliment dels principis de lliure concurrència, igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, podent articular-se mesures que possibilitin una coordinació entre les diferents administracions en el desenvolupament d'aquests.

La DA 1a determina la possibilitat que els municipis, especialment aquells amb una capacitat de gestió més limitada, encomanin la gestió material de la selecció del seu personal funcionari de carrera o laboral fix a les diputacions provincials, capítols, consells insulars, ens supramunicipals o òrgans equivalents en les comunitats autònomes uniprovincials. En aquest cas, les places dels municipis acollits a aquest sistema, reunides segons categories, cossos, escales o subescales, s'oferiran en convocatòries periòdiques, les bases de les quals aprovarà l'administració a la qual s'encomani aquesta selecció. Els municipis podran també encomanar, en els mateixos termes, la gestió material de la selecció del personal interí i laboral temporal.

De manera expressa, i únicament als efectes dels processos d'estabilització d'ocupació temporal en l'àmbit local, aquests es regiran pel que es disposa en l’art. 2 d'aquest reial decret llei. No serà aplicable, per tant, a aquests processos el que es disposa en els arts. 8 i 9 del Reial decret 896/1991, de 7 de juny, pel qual s'estableixen les regles bàsiques i els programes mínims al fet que ha d'ajustar-se el procediment de selecció dels funcionaris d'Administració Local.

La DA 2a, com a mesura de prevenció per a facilitar el seguiment de l'eficàcia de les mesures adoptades, es preveu que el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública elaborarà un informe anual de seguiment de la taxa de temporalitat en l'ocupació pública.

La DA 3a es refereix a les mesures de seguiment pressupostari i estableix, amb la finalitat de mantenir una adequada prestació dels serveis públics, que les administracions públiques podran nomenar personal interí en les places vacants per jubilació que es produeixin en l'exercici pressupostari. Aquestes vacants ocupades amb personal interí s'inclouran obligatòriament en l'oferta d'ocupació pública de l'exercici en què s'hagi nomenat aquest personal i si això no fos possible, en l'oferta de l'any següent. Tot això, en els termes previstos en la normativa pressupostària.

La DA 4a estableix que les administracions públiques hauran d'assegurar el compliment del termini establert per a l'execució dels processos d'estabilització mitjançant l'adopció de mesures apropiades per a un desenvolupament àgil dels processos selectius, com ara la reducció de terminis, la digitalització de processos o l'acumulació de proves en un mateix exercici, entre altres.

Finalment, la DA 5a regula les peculiaritats dels processos d'estabilització d'ocupació temporal del personal investigador.

Amb la pretensió d'agilitar els processos d'estabilització en marxa, s'estableix en la DT1a el règim jurídic dels processos d'estabilització d'ocupació temporal prevists en l'article 19.u.6 de la LPGE de 2017, i 19.u.9 de la LPGE de 2018. Així, es disposa que aquells processos la convocatòria dels quals hagués estat publicada en els respectius diaris oficials amb anterioritat a la data d'entrada en vigor del present reial decret llei, continuaran executant-se conformement a les previsions de les respectives convocatòries, i a tal fi la resolució dels processos selectius haurà de finalitzar abans del 31 de desembre de 2024.

La DT2a delimita el marc temporal d'aplicació de la modificació del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, que serà aplicable únicament respecte del personal temporal nomenat o contractat amb posterioritat a la seva entrada en vigor.

La DF 1a es refereix al títol competencial.

La DF2a preveu que l'adequació de la legislació específica del personal docent i del personal estatutari dels serveis de salut al que es disposa en la nova redacció donada als arts. 10 i 11, així com la DA 17a del TRLEBEP es dugui a terme en un any. Efectivament, i donada l'especial complexitat de la temporalitat en els sectors educatiu i sanitari, s'estima oportú establir un marc temporal major que permeti una correcta planificació de les mesures adoptades.

La DF3a estableix l'entrada en vigor de la norma, per l’endemà de la seva publicació al BOE, és a dir, el 8 de juliol de 2021.

Nota: adjuntem a continuació un enllaç a l'acord sobre el Pla de xoc per reduir la temporalitat en les administracions públiques entre el Govern de l’estat i els sindicats CCOO, UGT i CSIF